Una de les claus de l’èxit al Mètode Suzuki és el seu aspecte social.
En efecte, l’aprenentatge sempre passa en un àmbit social:

• A les classes individuals hi són presents els pares.
• A les classes col·lectives hi són presents els pares i els companys.
• Als concerts hi són presents pares, companys, familiars i persones no conegudes.

Aquest aspecte del Mètode Suzuki fa que mostrar-se al públic sigui un fet absolutament normal i quotidià, quedant molt lluny de les situacions de pànic que molts hem passat a la nostra etapa d’aprenentatge en què normalment hem hagut de passar sobtadament de la tranquil·litat i confiança de la classe, on només hi havia el professor, a haver d’enfrontar-nos a tot un públic en un auditori, sala de concerts o fins i tot en situacions molt més quotidianes com tocar davant de familiars o amics.

Aquest salt, sovint significava haver de passar per una situació de pànic escènic que en molts casos ha estat traumàtica.

Al llarg de més de 20 anys d’experiència ensenyant violí amb el Mètode Suzuki puc assegurar que mai no he vist una situació similar en cap alumne.

Per als nens que estudien amb el Mètode Suzuki tocar davant de moltes persones no deixa de ser una situació normal, ja que tant les classes individuals com les col·lectives tenen lloc dins d’un entorn social on de vegades hi pot haver un bon nombre d’observadors. Per tant, la situació de concert difereix només en el nombre de persones.

Així, tocar davant del públic és sempre una experiència gratificant per als alumnes que realitzen la seva formació musical amb el Mètode Suzuki.